diumenge, d’agost 06, 2017

El Bany dels Cavalls


Horses Bathing in the Sea, by Lucy Kemp-Welch, 1900. National Gallery of Victoria

En aquests dies amb aquesta calor insofrible tenia ganes de postear alguna cosa que fos divertit, alegre, fresca i crec que ho he trobat. Perquè això és el que reflecteixen aquests quadres de joves camarades nus a llom dels seus cavalls, dirigint-se cap al mar, el riu o un llac per poder banyar i refrescar les seves muntures, la veritat és que mai ho he provat, de cert ni tan sols sé muntar a cavall, però sembla alguna cosa molt divertida, o tal vegada una mica més, aquí estan els quadres, i que cadascun faci la seva valoració.

Banyant el cavall, de Valentin Serov, 1905. Museu Estatal de Rússia, Sant Petersburg

Officerer Ved Det Skaanske Dragonregiment i Ystad de Oscar Adam Otto William Matthiesen, 1906, Museu Militar de Ystad, Suècia

El baño del caballo de Joaquim Sorolla, 1909. Museo Sorolla, Madrid

El bany dels cavalls (sketch), d'Arkady Plastov, 1937

El bany del cavall vermell, de Kusma Petrov-Vodkin, 1912. Tretyakov Gallery

Anzacs (Cos de l'exercit d'Austràlia i Nova Zelanda) bathing in the sea, per George Washington Lambert, 1916, National Gallery of Australia.

El bany dels cavalls d'Arkady Plastov, 1938

Horses Bathing de Nikolay Bogdanov Belsky, 1939, Col·lecció Privada

El bany dels cavalls (sketch), d'Arkady Plastov, 1948




diumenge, de juliol 23, 2017

Els Dibuixos de Raffaello Sanzio


1500-1, Retrat d'un jove (probable autoretrat), Ashmolean-Museum, University of Oxford

Aquí no es parla de cap altra cosa que sigui la mort d'aquest bon home [...] que acaba de terminar la seva primera vida; però la seva segona vida, la fama, no subjecta ni a temps ni a la mort, serà eterna [...]

Fragment del comunicat enviat a Isabella d'Este

1504-5, Estudi inspirat pel David de Michelangelo, British Museum, Londres

1505, Estudi de cap i mans i esbòs basat en Leonardo, Ashmolean Museum, University of Oxford

1507, Leda i el cigne, Royal Collection, Londres

1507, Estudi de la figura del Nen Jesús per la Bella Giardiniera, Ashmolean Museum, University of Oxford

1508, La Madonna della Melagrana, Albertina Museum, Viena

1508-10, Estudi d'Adam per la Disputa, Gallerie degli Uffizi, Florència

Només tenia 37 anys quan va morir, i no obstant la fama dels seus dibuixos va tindre un efecte transformador dins l'art Europeu.
Els seus dibuixos no són simples obres preparatòries o esquetxos que acabaran prenent a l'obra final. Són obres completes en si mateix, amb tota la càrrega emocional i d'experimentació que comporta la reflexió i exploració sobre la feina que s'està realitzant, o que es vol dur a terme. Aquesta no és simplement una valoració actual, ja que era així pels seus propis coetanis.


1509-10, Figura al·legòrica de la poesia, Royal Collection, Londres

1509-10, Estudi per El Parnassus, Royal Collection, Londres

1510, Cap d'una Musa, Col·lecció Privada

1510-14, Estudi pel gravat 'La Massacre dels Innocents', British Museum, Londres

1511-14, Nus assegut, Ashmolean Museum, Oxford

1512, Figura amb una destral, Royal Collection, Londres

1513-14, Home transportant un ancià, Albertina Museum, Viena

1513-14, Àngel amb l'anell dels Medici, Teylers Museum, Haarlem

1513-14, Dos figures agenollades, Royal Collection, Londres

1514, Tres homes d'en peus, Albertina Museum, Viena

1515, Estudi per la Caritat, Ashmolean Museum, University of Oxford

1517-18, Les tres Gràcies, Royal Collection, Londres

1518, Estudi per la  Madonna de François I, Gallerie degli Uffizi, Florència

1519-20, Cap d'Apòstol, Estudi per la Transfiguració, Albertina, Viena

1519-20, Caps i mans de dos apòstols, Ashmolean-Museum, University of Oxford

diumenge, de juliol 02, 2017

Giovanni da Rimini, dues obres i un misteri


Giovanni da Rimini, "Escenes de la vida de la Verge i altres sants", 1300-1305, The National Gallery, Londes.

Petites i exquisides, així podem considerar "Escenes de la vida de la Verge i altres sants" i "Escenes de la vida de Crist", pintades entre 1300 i 1305 per Giovanni da Rimini a la ciutat de l'Adriàtic que ara està unida al seu nom. L'escena representa una varietat de narratives, incloent la coronació de la Verge, Santa Caterina predicant als filòsofs pagans i, el més important, a la part superior esquerra l'ascensió al cel de Sant Joan Evangelista, fins fa poc temps es creia que Sant Agustí.

Giovanni-da-Rimini, "Escenes de la vida de Crist", 1300-1305, Galleria Nazionale d'Arte Antica di Palazzo Barberini, Roma

La gran pregunta és si aquesta obra és o no la meitat d'un díptic, l'altra part que ara es conserva al Palazzo Barberini de Roma, encara que la investigació realitzada amb raigs X no presenta cap evidència que fossin una sola obra.

Giovanni da Rimini, "La Verge amb el Nen i cinc sants", c. 1300-05. Pinacoteca Comunale di Faenza

Aquestes dues obre poden ser examinades per aquells que visitin l'exposició "Giovanni da Rimini: a 14th-century Masterpiece Unveiled" a la National Gallery de Londres. Les dues obres es presenten  contextualitzades amb una pintura addicional per Giovanni i cinc obres d'altres artistes que van treballar en Rimini al s. XIV, incloent-hi Giotto. Dos panells d'ivori bizantí dels segles X i XII que demostren la influència bizantina.

Francesco da Rimini (Master of Verucchio), "La Crucifixió", "Noli me tangere", 1330s. National Gallery of Ireland, Dublin

"La Nativitat i el rentat de l'infant Jesús", segle X (mitjà bizantí). Panell d'ivori, The British Museum, Londres

Giovanni Baronzio, "La Nativitat i l'Adoració dels Mags" and the Adoration of the Magi, segon quart del s. XIV. The Courtauld Gallery, Londres

Escenes de la vida de Crist, s.XII (Constantinople). Panell d'Ivori, Victoria and Albert Museum, Londres


 Giotto, Pentecosta, probablement al voltant del 1310-18. The National Gallery, Londres.

Francesco da Rimini, La visió de la benedicció de Clara de Rimini, c. 1333-1340, The National Gallery, Londres