diumenge, de maig 21, 2017

Escàndol a Westminster



Per poder entendre el què passa és necessari obrir portes i finestres, així evitarem que l'arbre ens impedeixi veure el bosc. Això és el que succeeix amb el judici a Oscar Wilde, ens centrem tant en la seva figura, que perdem de vista l'entorn, i no acabem de comprendre el motiu pel qual sempre s'acaba amb l'asseveració de que la societat britànica va quedar traumatitzada. El motiu és senzill quan veiem tot el quadre i entenem perquè, una qüestió que hagués desaparegut, a més trigar, un any, va acabar com va acabar, tot per la tossuderia de Wilde, que no va mesurar les seves forces i va obviar l'entorn. Hauria d'haver fet cas a Robert Ross.

Els escàndols sexuals de tot tipus - incloent l'adulteri, l'homosexualitat (quan era il·legal) i qualsevol altres petits pecats - han anat de la mà amb el poder polític durant segles.

Lord Alfred Douglas amb el seu germà Francis

El cos sense vida de Francis Douglas, el fill gran de l'ateu novè marquès de Queensberry i germà de l'amant d'Oscar Wilde, Lord Alfred "Bosie" Douglas, va ser descobert dins una rasa a la vora d'un camp de naps a Somerset en una fred dijous d'octubre de 1894, la seva escopeta de calibre 12 era al seu costat.

Des del moment que, durant la festa donada per Sir Edward Stanley MP en Quantock Lodge, prop de Bridgewater, es va sentir una explosió sorda, es va desencadenar una recerca frenètica de Drumlanrig, que havia desaparegut feia uns minuts.

Alfred Egerton Smith, el metge que va certificar la seva mort, va assenyalar que l'aristòcrata va ser trobat prop d'una tanca amb cremades de pólvora al seu bigoti, sang al voltant de la seva boca i terribles lesions a la base del crani. Però immediatament, una extraordinària màquina d'encobriment es va posar en marxa. Una investigació realitzada cinc dies més tard va dictaminar que Drumlanrig havia patit un tràgic accident escalant.

Archibald Philip Primrose, 5th Earl of Rosebery by Elliott & Fry, National Portrait Gallery

En qüestió d'hores, els rumors sobre la mort i les raons del suïcidi es van desfermar a tot Westminster, i la clau de la naturalesa de la seva relació amb el primer ministre, el comte de Rosebery.

El Marquès de Queensberry no tenia cap dubte. Va culpar als "maricons snobs com Rosebery" de corrompre i matar el seu fill. Rosebery havia nomenat Drumlanrig com el seu secretari privat i el va assegurar un títol nobiliari. El nebot de Drumlanrig, l'11 Marquès, va anar encara més lluny, sostenint que el seu oncle s'havia tret la vida per les acusacions sobre una certa relació sexual. Fins aquí hem assistit al primer acte.

A partir d'aquí podem començar a intuir que la veritable raó darrere la persecució d'Oscar Wilde, per la seva relació amb Bosie, va ser un intent d'ocultar que el Govern liberal contenia un gran nombre d'homosexuals.

Oscar Wilde i Lord Alfred Douglas, British Library

En altres paraules, Rosebery va perseguir Wilde als tribunals per desviar l'atenció de la seva pròpia relació homosexual.

Si els rumors eren certs, Rosebery no estava sol en els graons superiors del partit liberal. Lewis Harcourt, el fill del seu oponent més ferotge de la prefectura del govern en 1894, va ser reconegut per la seva propensió homosexual, per cert  assetjant noiets bastant joves.

Lewis Vernon Harcourt, 1st Viscount Harcourt, National Portrait Gallery

Després d'haver perdut la seva mare en el part, Lewis va gaudir d'una fenomenal (alguns dirien no natural) i estreta relació amb el seu irascible pare Sir William, un secretari de l'Interior tempestuós i canceller de Gladstone.

"Lulú", com era conegut, va ser elegit diputat liberal de Rossendale poc abans de la mort del seu pare, i va entrar ràpidament a l'armari. Vivia prop d'Herbert Asquith i semblava tenir una vida familiar feliç en una mansió extravagant.

No obstant això, un dels amics propers de Loulou, el vescomte d'Esher, opinava tot el contrari. Esher estava molt ben connectat, i gaudia de la confiança d'Eduardo VII i Arthur Balfour.

Lewis Vernon Harcourt, 1st Viscount Harcourt, PC (born Reginald Vernon Harcourt vist per Harry Furniss

Tot i les ofertes regulars d'avançar a la seva carrera política, es va mantenir en un discret segon pla, probablement per les seves relacions amb homes joves i, simplement com a detall, mantenia una llarga relació incestuosa amb el seu fill, Maurici. Però les seves ambicions eren encara més grans, ja que també va seduir a la filla d'Esher, Dorothy, que molesta i molt educadament el va titllar de llibertí. Són aquestes coses tan britàniques de les bones formes.

'És tan dolent amb els nois com amb les noies ... simplement és un maníac sexual ... Amb un incontrolable desig sexual per ambdós sexes"

La veritat va sortir  a la llum quan la mare d'un alumne d'Eton de 12 anys, Edward James, es va queixar a la policia sobre les insinuacions de Loulou. Loulou va ser trobat mort a casa dies després, el 24 de febrer, 1922.

Escandalosament un metge forense va descartar la teoria que podria haver-se tret la vida com a "grotesca, perquè estava molt ben connectat, per les seves predileccions sexuals, amb les elits. Per certs, despres de la mort de "Loulou", Esher, amb un toc de distinció i cercant conservar el patrimoni històric i cultural, va recupera la col·lecció de pornografia pedòfila de la casa de Loulou.

diumenge, de març 19, 2017

Charles Percier (1764-1838). La Glòria de l'Imperi


Charles Percier retratat per Robert Lefèvre. Châteaux de Versailles et de Trianon.

"Els homes només són tan grans com els monuments que deixen enrere"
Napoleó Bonaparte (1804)

Napoleó era conscient de que no tenia de la sensibilitat estètica del seu germà Lucien, o del gust col·leccionista de la seva esposa Joséphine , però, sabia que el seu llegat depenia de les arts. Napoleó es va llançar a convertir París en la capital de l'Univers, de fet el París que coneixem és deu en gran mesura a ell. D'acord amb la seva formació com a oficial d'artilleria, Napoleó va obrir tot un entramat de camins, carrers, ponts, fonts, canals i tres nous quilòmetres de moll. Mentre que la funcionalitat era la principal preocupació de Napoleó, també anava aixecant monuments a la glòria de la Gran Armée. La columna Vendôme, inaugurada el 1810, els seus baix relleus de bronze fos provenen de 1.200 canons austríacs i russos. Els nous arcs de triomf del Carrousel i de l'Étoile, i en 1811, encarrega a Pierre Vignon erigir un temple de la glòria dels herois militars de França.

Decorat per Elisca, or Amor Maternal, Act I (1799), Charles Percier, Pierre Fontaine i Jean Thomas Thibault. Bibliothèque nationale de France, Paris

Charles Percier, disseny d'una jardinera, amb un relleu de Venus i Apol·lo

Disseny per la cambra de Josephine (c. 1802), Charles Percier. Col·lecció Privada

Charles Percier, projecte de disseny per a l'acte III de Semiramis (1802), Musée du Louvre

Una resposta a la pregunta es pot veure a l'exposició dedicada a Charles Percier (1764-1838), Qui era Percier? una pregunta difícil de contestar ja que un cert misteri envolta tant les seves conviccions polítiques, com la seva sexualitat (insinuada, potser, en les seves il·lustracions d'un simposi homoeròtica en una edició de 1799 de les Epístoles d'Horaci). Percier es mou a cavall entre els segles XVIII i XIX. Potser és l'últim gran arquitecte de la cort, hereu dels espectacles efímers i desfilades reials ideades per Gilles-Casa Oppenord, encara que també se'l pot considerar com un racionalista modern, campió de les arts industrials, i visionari decorador d'interiors avant la lettre.

Moblet per Medalles (c. 1809–19), dissenyat per Charles Percier i realitzat per François-Honoré-Georges Jacob-Desmalter, Metropolitan Museum of Art, New York

Lavabo (1800–14), disseny de Charles Percier, realitzat per Martin-Guillaume Biennais.  
Metropolitan Museum of Art, New York

1809, Cabinet per les joies de l'emperadriu Josefina. Disseny de Charles Percier i Pierre-Paul Prud’hon

Parell de grans canelobres Imperi (c. 1810), disseny de Charles Percier i Pierre François

Charles Percier, Rellotje (1813), Sèvres cité de la céramique

 Charles Percier, Antoine Béranger, gerro etrusc: L'educació dels joves grecs (1832)

Últimament s'ha alliberat la figuara de Percier de l'ombra projectada pel seu col·laborador, l'arquitecte Pierre Fontaine (1762-1853) - amb el qual fins i tot comparteix una tomba en Père Lachaise. Gràcies a les seves memòries i registres diaris, i la longevitat de la seva carrera després de 1815, Fontaine ha tendit a eclipsar al seu amic i soci. No obstant això, l'espectacle i el catàleg que l'acompanya deixa clar que la contribució de Percier era versàtil. La seva imaginació va crear tot un bestiari d'aixetes, quimeres, esfinxs, cignes i lleons en els salons francesos; des d'habitacions amb tendes de campanya i gerros de Sèvres, algunes icones del Primer Imperi no van ser tocades degut al seu geni per al disseny.

diumenge, de gener 29, 2017

Recuperant La figura de Fra Bartolomeo


 Fra Bartolomeo, Noli me tangere (1505-06). Paris, Museu del Louvre

Quan Parlem del Renaixement, de seguida ens venen al cap un munt de grans artistes, però hi ha uns altres noms que han quedat injustament eclipsats o millor dit a l'ombra. Però quan veiem la seva producció artística no deixen de meravellar-nos amb la seva mestria. Fra Bartolomeo és un d'aquests casos de grans figures que han quedat a l'ombra.

  Esbòs per Noli me tangere, Rotterdam, Museu Boijmans-Van-Beuningen

 Fra Bartolomeo Madonna del Santuari (1509). Lucca, Museu Nazionale di Villa Guinigi

Fra Bartolomeo, Estudi per un àngel per la Madonna del Santuari. Rotterdam, Museu Boijmans Van Beuningen
 
Ara la ciutat de Rotterdam, gràcies al Museu Boijmans Van Beuningen, pot gaudir, no només de la seva obra - algunes de les quals mai han sortit d'Itàlia-  si no de poder comparar el resultat final amb el esbossos que curosament va guardar i salvar de la destrucció el col·leccionista florentí Nicolò Gaburri, propietat de la col·lecció del Museu Boijmans Van Beuningen.

Fra Bartolomeo, Estudi per un àngel per la Madonna del Santuari. Rotterdam, Museu Boijmans Van Beuningen

 Fra Bartolomeo, Descans en la fugida cap a Egipte (1509) Los Ángeles, The J. Paul Getty-Museum

 Déu Pare amb Santa Caterina de Siena i Maria Magdalena (1509) Lucca, Museo Nazionale di Villa Guinigi

 Esbòs per a Santa Caterina de Siena, Rotterdam Museu Boijmans Van Beuningen

Fra Bartolomeo, Madonna amb el Nen i Sants (15010-13). Los Ángeles, The J. Paul Getty Museum

Fra Bartolomeo, La Encarnació de Crist (1515) París, Museu del Louvre

 Esbòs per l' Encarnació de Crist, Rotterdam, Museum-Boijmans-Van-Beuningen

 Fra Bartolomeo, Madonna de la Misericòrdia (1515) Lucca, Museo Nazionale di Villa Guinigi

Esbòs per la Madonna de la Misericòrdia, Rotterdam, Museum-Boijmans-Van-Beuningen

 Esbòs de mare amb dos fills per la Madonna de la Misericòrdia, Rotterdam Museu Boijmans Van Beuningen

 El profeta Isaïes (1515-16) Florència, Galleria della Accademia.

 Esbòs pel profeta Isaïes, Rotterdam Museu Boijmans Van Beuningen

 Fra Bartolomeo, El profeta Job (1515-16) Florència, Galleria della Accademia

  Esbòs pel profeta Job, Rotterdam Museu Boijmans Van Beuningen

Fra Bartolomeo, Jove recolzat en un pedestal, i cinc caps. Rotterdam Museum-Boijmans-Van-Beuningen

+ Informació: